Recordant en Xesco Boix

 

Fa uns dies he acabat de llegir (altra vegada) la biografia d’en Xesco Boix (Ll. M. Panyella i M.J. Hernández, Edicions Raima 1995) que en el seu dia em va regalar (amb dedicatòria inclosa) l’amic Jimi. 

En Xesco Boix és d’aquelles persones que sempre porto a sobre. De petit (com molts.. ara ja no tants…) l’escoltava a través dels cassetes (Brilla l’estel, La Flor Romanial5 formigues fan + que 5 elefants. .. ) que sonaven al cotxe tot viatjant pel país amb la família. Aquella veu dolça, melosa i agradable em deixava bocabadat. No sabia quin rostre tenia (quan morí jo tenia 2 anys) però la veu d’en Xesco la tenia plenament identificada. Anys més tard, el torno a escoltar i m’agrada. M’encanta sentir aquest home que es creia que es podia canviar el món amb la seva arma infal•lible: la guitarra. 

 

Sempre m’agrada aturar-me en aquest món que ens satura de notícies que tapen moments, llocs, successos, situacions o persones més importants de les que ens volen vendre. Avui reivindico Xesco Boix. Jo cada dia vaig amunt i avall amb una mica de Xesco Boix a la butxaca… i va de conya. Us ho recomano!

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Recordant en Xesco Boix

  1. El gran Xesco Boix! Juntament amb el Tortell Poltrona, Sac de Gemecs, etc. van fer que els vailets de finals dels 70 i principis dels 80 (jo soc del 76) no haguessim d’empassar-nos escombraries com Operacion Triunfo.
    A mi la canço que m’agradava mes del Xesco Boix era:

    Si vols aigua ben fresca a la font has d’anar,
    si el que vols es fer gresca un bon vi has de tastar,
    oooo laaaa riiii olara lirilla olaral cucut…

    Xesco Boix forever!!

  2. Joan Camp diu:

    Ostres, m’ha fet molta gràcia això de que escoltaves en Xesco Boix al ràdiocassete del cotxe, amb tota la família viatjant pel país (el nostre país, clar). Em fa gràcia perque va ser al cotxe amb la família on he crecut culturalment. Des del Xesco Boix i Toni Jimenez, fins als Sopa de Cabra i Els Pets. Em porten taaants records… 🙂

  3. Santi diu:

    Maricona!

    A veure si m’enllaçes d’un cop! jo que hem mato a llegir les tonteries melancòliques aquestes i tu no et dignes ni a llegir res meu!

    Estic trist…. Ja no hem mires com abans….

    ;-p

    Salut waperas!

Els comentaris estan tancats.