Torno a casa després d'un estiu estrany i poc relaxant. Amb poca esma agafo el diari i llegeixo sense passió uns titulars poc esperançadors. La Festa Major tanca el cicle estiuenc i l'abisme post vacacional retorna sense treva.
Torno a casa i camino pels carrers buits en hores intempestives. Algunes cases ja no hi són. La fisonomia de la ciutat canvia amb pisos moderns que enriqueixen els rics i empobreixen els pobres i els meu records.
M'acosto fins la rambla i com el vol d'un ocell observo la cercavila de Festa Major. Antics companys de vivències conformen gegants, capgrossos, músics i bestiari mentre són observats des de dalt de les espatlles per moltíssims ulls com taronges de menuts.
La nit cau i amb sentiment d'obligació arribo a les barraques. La gent es deixa portar pel bullici, la festa, l'alcohol.. dins d'una barraca continuo observant i quan surt el sol m'escapo amb ell i penso que ja no sóc qui era…
[@more@]
pels ànims m’hagués quedat a casa, però alguna cosa em digué que millor sortir i gaudir de la FM.. i, certament, les hores que hi he passat m’han desemboirat força la ment,,
grcies x tt!