Bitàcola Joan Requesens

Aquest és l’antic bloc, actualment em podreu tobar a :

 www.joanrequesens.cat

salut! 

Tweet

Torno a casa després d'un estiu estrany i poc relaxant. Amb poca esma agafo el diari i llegeixo sense passió uns titulars poc esperançadors.  La Festa Major tanca el cicle estiuenc i l'abisme post vacacional retorna sense treva.

Torno a casa i camino pels carrers buits en hores intempestives. Algunes cases ja no hi són. La fisonomia de la ciutat canvia amb pisos moderns que enriqueixen els rics i empobreixen els pobres i els meu records.

M'acosto fins la rambla i com el vol d'un ocell observo la cercavila de Festa Major. Antics companys de vivències conformen gegants, capgrossos, músics i bestiari mentre són observats des de dalt de les espatlles per moltíssims ulls com taronges de menuts.

La nit cau i amb sentiment d'obligació arribo a les barraques. La gent es deixa portar pel bullici, la festa, l'alcohol.. dins d'una barraca continuo observant i quan surt el sol m'escapo amb ell i penso que ja no sóc qui era…

[@more@]

Tweet

Em va arribar fa uns dies l'últim disc de Lax'n'busto: Relax. Tenia molta ganes de sentir-lo. Recordava el divendres aquell que vaig arribar creure que els LAX baixaven de l'escenari. Però no era cert. Només en baixava un per pujar-ne un altre.

Després d'escoltar desenes de cops el disc he arribat a la conclusió que: o aquest és el millor disc de Lax'n'busto.. o tenim un nou grup al panorama català: Relax. I a més un grup genial. La nova veu (en Salva) té un registre espectacular !

Aprofitant el  nom  del nou disc dels LAX, m'agafo uns dies de RELAX d'esciure el bloc per tornar més endavant.

Fins aviat amigues i amics!

[@more@]

Tweet

Fa uns dies he acabat de llegir (altra vegada) la biografia d’en Xesco Boix (Ll. M. Panyella i M.J. Hernández, Edicions Raima 1995) que en el seu dia em va regalar (amb dedicatòria inclosa) l’amic Jimi. 

En Xesco Boix és d’aquelles persones que sempre porto a sobre. De petit (com molts.. ara ja no tants…) l’escoltava a través dels cassetes (Brilla l’estel, La Flor Romanial,  5 formigues fan + que 5 elefants. .. ) que sonaven al cotxe tot viatjant pel país amb la família. Aquella veu dolça, melosa i agradable em deixava bocabadat. No sabia quin rostre tenia (quan morí jo tenia 2 anys) però la veu d’en Xesco la tenia plenament identificada. Anys més tard, el torno a escoltar i m’agrada. M’encanta sentir aquest home que es creia que es podia canviar el món amb la seva arma infal•lible: la guitarra. 

 

Sempre m’agrada aturar-me en aquest món que ens satura de notícies que tapen moments, llocs, successos, situacions o persones més importants de les que ens volen vendre. Avui reivindico Xesco Boix. Jo cada dia vaig amunt i avall amb una mica de Xesco Boix a la butxaca… i va de conya. Us ho recomano!

[@more@]

Tweet

Continua…[@more@]

Tweet

M'arriba, el dia de Reis, un regal a la safata d'entrada del correu electrònic: e-criteri.cat.

Sense dilació navego a la pàgina indicada i em trobo amb una proposta curiosa i que –possiblement- a primer cop d'ull un no pot copsar la necessitat de la idea que transmet i que es defineixen en una paraula: l’autocentrament (com ens defineix Criteri: autocentrament és la capacitat d'una determinada societat humana d'observar-se des de la perspectiva de si mateixa, de poder identificar els seus propis interessos col•lectius i de prescindir de les visions que, sobre aquesta, tinguin unes altres comunitats).

Si encara no heu entès el concepte podeu fer aquest test que ens facilita la mateixa pàgina.

Salut i criteri!

[@more@]

Tweet

Com cada any vaig tenir la sort de participar a la Cavalcada de Reis d'Igualada. Una festa única que aconsegueix fer-nos "monàrquics" per un dia els republicans convençuts. Aquí podeu contemplar tres patges vinguts d'Orient que durant tota la nit van repartir il·lusió a tota la mainada. Sembla a ser que hi ha haver algunes anécdotes dignes de ser esmentades.

En una casa els patges van acabar ballant tot fent un cercle amb els petits de la família. L'alegria que es desprengué segur que encengué un estel.

A la residència Pare Vila-Seca una senyora de 100 anys mostrava més vitalitat que les "joves" de 80.

En una altra llar, un nen va competir amb la màgia d'Orient tot fent trucs de cartes als patges.

Una família vinguda de Roma van rebre la visita dels patges amb tal sorpresa que encara ara se'n fan creus.

Un pare de família preguntà als patges si havien aterrat a l'aeroport de "Baralles"…

A la Clínica St Josep alguns avis agraïren la visita dels patges des del llit però els seus ulls desprenien un color diferent 

Un bon minyó que tenia una bossa plena de carmels, en donà al patge un bon grapat quan aquest es quedà sense. 

Sembla a ser que avui al matí, els Reis ja tornen cap a casa. Llàstima que alguns es quedin tot l'any!

[@more@]

Tweet

A Centelles, el 30 desembre hi ha una de les festes més boniques del país: La festa del pi. Enguany hi he pogut tornar a assistir amb una bona colla d'Igualadins i patriotes d'arreu dels Països Catalans. També ha vingut la meva estimada càmera que ha immortalitzat aquesta festa encestral perquè la podeu gaudir i delir-vos perquè l'any que vé hi tornem plegats. Podeu saber més coses de la Festa en aquests enllaços: firesifestes.org, festamajor.org i gencat.cat.

Continua… 

[@more@]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 El pi és hissat i el poble canta

Tweet

I per acabar l'any una postal per tots vosaltres!

[@more@]

Tweet

Aquests últims dies corria un rumor al Departament E de la Sindicatura de Comptes. Hi havia una persona (sembla ser que un becari) que no havia comprat el número de la Loteria de Nadal de la Sindicatura (60356). Només es coneixia un cas en tot l'edifici!

El comentari era ben cert, i aquest era jo! Els darrers dies les bromes eren constants. Fins i tot va aparèixer una nota al calendari on hi deia (sobre el dia 22 de desembre): "dia del pringao". En referència al "pringat" que no li tocaria.

Però jo tenia arguments per no comprar Loteria:

1-. Per què carai donar més diners a l'estat espanyol?

2-. Vaig fer un càlcul: els diners que em podien tocar comprant el dècim multiplicat per les probabilitats que toqués el número donava un import menor als 20€ que costa el dècim.  

3-. El cost d'oportunitat de gastar-me 20€ a fons perdut (a priori) era massa elevat. O sigui, em donava més plaer gastar-me 20€ amb un disc de Pete Seeger per exemple, que a la Loteria. 

Fins aquí, tot senzill i racional.

La part divertida de l'article arriba quan comproves què ha passat amb el número 60356 (mira-ho aquí mateix)

[@more@]

Tweet